La ciutat pot dividir-se en dues parts molt diferenciades : la Cité (ciutadella o Vila Alta) que ocupa un altiplà a la riba dreta del riu Aude, i la Bastide Saint Louis, que s'estén a la riba esquerra. Les restes humanes més antigues (segle V aC.) es troben en el promontori de la ciutadella. Cap a l'any 300 aC. els Volques Tectosages van sotmetre els ibers llenguadocians.

s a Carcassona on dos famosos camins es creuen, utilitzats des de l'antiguitat : de l'Atlàntic a la mar Mediterrània i del Massís Central fins a Espanya.

L'any 122 aC. els romans van conquistar la Provença i el Llenguadoc. Van fortificar l'oppidum que es va anomenar novament Carcasso. Van ocupar la nostra regió fins a finals del segle V.

Aleshores, els Visigots es van fer amos d'Espanya i del Llenguadoc. Entre l'any 460 i el 725 la ciutadella va quedar a les seves mans. La primavera de l'any 725, els sarraïns es van apoderar de la vila i la van anomenar Karkashuna !

Trenta quatre anys després (el 759) Pipí el Breu, rei dels Francs, els va expulsar.

Amb la mort de Carlemany i el desmembrament de l'Imperi, va néixer una projecció excepcional. Durant aquest període, es va desenvolupar ràpidament el catarisme. El vescomte de Carcassona, Ramon Roger de Trencavel (1194-1209) va tolerar i protegir l'heretgia a les seves terres.

El Papa Innocenci III va predicar una croada contra els càtars, que va començar el mes de juliol de 1209.

La ciutat va conèixer durant quinze dies l'estat de setge i es rendí el 15 d'agost de 1209. Carcassona e la terra dels Trencavel va ésser atribuïda a Simó de Montfort, cap militar de la croada i el 1224 va ésser cedida al rei de França.

El destí de la ciutat va canviar completament amb l'incorporació al patrimoni reial francès.

Sota els regnats successius de Lluís IX, Felip l'Ardit i Felip el Bell, la ciutat agafa de mica en mica el seu aspecte actual. El 1262, a la riba esquerra del riu va néixer un nou poblet : la Bastide Saint Louis que va ésser incendiada el 1355 pel Príncep Negre durant la guerra de cent anys, i reconstruïda de seguida..

Mentre aquesta nova ciutat desbordava d'activitat comercial, la ciutadella s'assentava en el seu paper de fortalesa reial. Però la utilització de les noves tècniques guerreres (pólvora, canons) i sobretot el retrocés de la frontera franco-espanyola després de la Pau dels Pirineus (1659) van portar l'abandonament progressiu de la ciutadella.

Així al segle XVIII només existia un barrí desvalgut i descentrat, mentre que la Bastide Saint Louis s'enriquia amb el comerç i la fabricació de draps. Gràcies a l'acció conjunta de Jean-Pierre Cros-Mayrevieille, erudit carcassonès i de Viollet-le-Duc, famós arquitecte, la vella ciutadella va ésser salvada de la destrucció (restauracions :1849-1910).

El 1996, el Canal du Midi va ésser classificat Patrimoni Mondial de l'UNESCO, i el 1997 la ciutadella medieval va ésser classificada tanbé.

Avui dia milers de persones poden admirar la ciutat fortificada més perfecta d'Europa i passejar-se de la Vila Alta a la Bastide i al barri de la Trivala...

Però ara és hora d'anar recórrer aquest patrimoni !

La Cité, Vila Alta
 
La Bastide
 
Tornar a l'Inici > Història
Signeu el nostre Llibre d'Or