iutat e la Vila Bassa an agut un destin e un desvolopament diferent, lor istòria demòra çaquelà ligada.

Cal conéisser las doas parts d'aquela vila per comprene plan ben çò qu'es Carcassona !

La Bastida Sant Loís, qu'es l'autre nom de la Vila Bassa, es lo centre comercial e administratiu de Carcassona. Mas malgrat aqueste títol pauc atrasent, es una vila fòrça anciana que ofrís al visitaire que pren la pena de badar per sas carrièras un fum de tresaurs istorics e arquitecturals.

La visita de la Bastida Sant Loís

La glèisa Sant Vincenç

Se pòd divisir nòstra visita en tres parts, que correspondon als tres centres d'interès principals de la Bastida : los edificis religioses, los ostals particulars e los autres monuments ancians, coma la Pòrta dels Jacobins o los Bastions...

La Bastida comptava un nombre grand de glèisas e capèlas abans la Revolucion. Ne demòra qualquas unas plan interessantas. La glèisa Sant Vincenç es plan segur lo simbòl de la Vila Bassa, amb son cloquièr tan naut que se vei de luènh. Ela possedís la nau mai larga de Lengadòc !

Retorn a l'acuèlh > Istòria > Visita de la Bastida
Signatz nòstre Libre d'òr
S'agís d'una construccion del sègle XIII que pren lo nom de l'anciana parròquia que se trapava al pè de Ciutat abans la Crosada. La catedrala Sant Miquel data de la meteissa epòca, e foguèt tanben construida dins lo meteis estil gotic lengadocian : una nau pro bassa e fòrça larga, e pas cap de crosièr. St Miquel es pas venguda catedrala de Carcassona qu'aprèp 1802, quand lo sèti de l'avescat foguèt transferit dins la Bastida. Los autres edificis religioses d'interés son la capèla dels Carmes amb sos veirials plan modèrns, la capèla dels Jesuitas que uèi es l'auditorium de la vila, la capèla Nòstra Dòna de la Santat que se quilha fièrament a l'entrada del Pont Vièlh. Cal pas oblidar tanpauc lo calvari, aquel lòc fòra del temps amb sas estatuas arroinadas...
Lo Dòma

Als sègles XVII e XVIII, Carcassonna èra plan coneguda per son industria textila que faguèt prosperar la vila, e mai particularament qualquas familias de la noblesa e borgesia locala. Aquelas familias nos daissèron coma eiretatge un fum d'ostals amb una arquitectura classica, tipica d'aquels sègles. Totes possedon de corts e reirecorts, d'escalièrs e pòrtas monumentals.

Los melhors exemples d'aquesta arquitectura en vila bassa son de segur la Comuna (ostal de Roland), l'ostal de Murat o tanben l'ostal de Roux d'Alzonne que son plan conservats. Mas la Bastida possedís encara fòrça autres ostals mai discrets que cal descobrir en passejant per las carrièras...

La Pòrta dels Jacobins

I a d'autres lòcs d'interès per los qu'an léser de se passejar per las carrièras de la Bastida, testimònis de la longa istòria de Carcassona.

La Pòrta dels Jacobins, que foguèt quilhada a l'entrada sud de la vila pel avesque Bazin de Bezons al sègle XVIII, remplaça une anciana pòrta gotica.

Los tres bastions (St Martin, de Montmorency e Torre Gròssa o Torre dels molins) son tot çò que nos resta de las muralhas de la Bastida, desrocadas pel meteis avesque ! Datan del sègle XVI.

La Plaça Carnot, que li dison tanben Plaça de las èrbas es lo centre de la vila, ont se trapan fòrça cafès amb sas terrassas, e la font de Neptune, òbra de marme escalprada per une artista italian al sègle XVIII. Cal pas i mancar lo mercat del dissabte matin !!
La Plaça de la èrbas

Los Cobèrts son tanben un dels centres de la vida activa de Carcassona. Datan del sègle XVIII, e son totjorn de servici dempuèi mai de dos cents ans !

Cal pas oblidar tampauc de dire qualques mots sul monument que fa lo ligam entre la doas parts de Carcassona : lo Pont Vièlh. Foguèt quilhat en 1355, e demorèt fins al sègle XIX lo mejan unic per traversar Aude sens se banhar los esclòps ! Simboliza uèi lo ligam entre las doas vilas, mas foguèt longtemps lo simbòl de l'oposicion e de la concurréncia entre Bastida e Ciutat...

L'enclusa del pòrt
Per ne saupre mai sul quartièr de la Trivala, al pè de Ciutat, que a una personalitat pro especiala, vos aconselham d'anar visitar la pagina plan completa del siti oèb de l'Ostal Sirventés, Centre Cultural Occitan de Carcassona.
Fin finala, serpejant al long de la Bastida, lo Canal del Miègjorn es "l'estela" del torisme carcassonés. Lo pòrt del Canal amb son enclusa atrai cada an mai e mai de toristas que nos venon visitar del monde entièr ! Es totjorn un regaudiment per nosautres carcassoneses de véser coma nòstres amics americans o alemands ensajan de se despatolhar amb las còrdas dels vaisselons... Aquel espectacle crea cada còp un ambient plan particular que se trapa pas endacòm mai !!