Aquesta part occitana serà çaquelà pas tan desvolopada coma la part francesa, perque pensam que totes los occitans que se respèctan coneisson ja plan Carcassona e sa region !

Per començar, partissèm amassa a la descobèrta de l'istòria de Carcassona ! Cal conéisser los eveniments d'aquela istòria tan rica, per comprene la Carcassona de uèi !

Puèi partirem a la descobèrta de Ciutat et de la Vila Bassa, del Canal e de la Trivala...

A Carcassona se crosan dos grands axes de circulacion, que foguèron utilizats dempuèi l'Antiquitat : de la Mediterranèa a l'Atlantic, e del Massís Septentrional a Espanha.

La vila se compausa de doas parts plan diferentas. Ciutat se quilha sus un planòl sus la riba dreita d'Aude. La Bastida Sant Loís s'espandís sus la riba esquèrra. Las traças umanas mai ancianas se trapan sul puèg de Ciutat, e datan del sègle VI abans JC. En 300 abans JC, los Cèltas s'impausan coma los mèstres de la region, mas al sègle II abans JC, los Romans conquistan Provença e Lengadòc. Arriban a Carcassona e fortifican l'oppidum que pren lo nom de "Carcasso". Los Romans ocupan la region fins al sègle V.

eriá pas de bon comprene qu'aqueste siti, entièrament consacrat a Carcassona e a Aude agèsse pas sa pagina en occitan. Aude es Tèrra d'òc !

Los Visigòts son alara los nòus envasidors e s'installan en Espanha e en Lengadòc. Carcassona demorarà entre lors mans de 460 a 725. A la prima de 725, son los Sarrasins que venon e que s'apoderan de Ciutat.

Carcassona se ditz alara Karkashuna ! Mas los Sarrasins son bandits de Lengadòc pro rapidament, los Francs prenon la seguida en 759.

Aprèp lo periòde de la Renaissença Carolingiana, quand los mèstres novèls del país prenon per lor compte l'eiretatge roman, l'Empèri esclata, çò que dona naissença a l'epòca feudala. Es amb la dinastia dels Trencavèls (de 1082 a 1209) que la vila s'afirma coma centre politic e cultural excepcional. Aquel periòde ric vei lo desvolopament del catarisme. Los vescomtes toleran, emai protegisson l'eretgia sus lors tèrras. Aquesta actitud de tolerància aurà per consequéncia la fin de la dinastia e la pèrda de l'independéncia occitana.

La Crosada contra los Catars lançada pel Papa vira lèu-lèu a una guèrra de conquista, e en agost de 1209, aprèp un sètge de 15 jorns, lo jove vescomte de Carcassona es pres pels Franceses. Tot es acabat, las tèrras dels Trencavèls son atribuidas a Simon de Montfort, puèi passan al rei de França en 1226.

Amb son anexion al reialme de França, lo destin de Carcassona va prene una autra direccion.

Jols règnes successius de Loís IX, Felip III e Felip IV lo Bèl, la vila pren sa fisionomia actuala. Aprèp la temptativa de reconquista dels Occitans que fa mèuca en 1240 , los barris de Ciutat son derroits. Un borg novèl nais en 1262 sus la riba esquèrra d'Aude : la Bastida Sant Loís. Es encendiada en 1355 pel Prince Negre, e reconstruida sul còp, amb de fortificacions mai solidas.

La Bastida se desvolopa plan rapidament e ven un centre comercial de primièra importància, particularament gràcias a l'industria textila. Carcassona expòrta sos draps fins al Levant !

Ciutat s'afirma mentretant coma fortalesa reiala. Mas l'utilizacion de tecnicas novèlas de guèrra, e subretot lo desplaçament de la frontièra francò-espanhòla en 1659 amb la Patz dels Pirenèus provòcan pauc a pauc son abandon. Al sègle XVIII, Ciutat es pas mai qu'un barri miserable de la vila ont se son creadas de fortunas immensas. Ne testimònian encara los ostals particulars que se trapan dins la Bastida. L'obertura del Canal del Miègjorn (1682) accentua encara lo fenomèn.

Ciutat que s'arroïna es salvada de la destruccion totala per Jean Pierre Cros Mayrevieille, un erudit carcassonés, Prosper Mérimée, e lo celèbre arquitècte Viollet le Duc, que restauran la fortalesa al sègle XIX.

Atal podèm uèi remirar un patrimòni istoric excepcional, que atrai milions de toristas cada an, de Ciutat a la Bastida, del Canal a la Trivala...

Mas ara es temps d'anar percórrer tanben aquel patrimòni !

Ciutat
La Bastida
Lo País Catar

 

A mos parents, ma sòrre, a Mirelha e Alan, e a totes los que m'ajudèron e me balhèron l'enveja de fargar aquestas paginas en lenga nòstra...

Retorn a l'acuèlh > Istòria
Signatz nòstre Libre d'òr